Sovint tinc la mare al cap, però... per sant Joan, en tinc un record especial. Anava atrafegada, il·lusionada, sempre amb aquell somriure tan fi i edificant. Per a la nit de la revetlla, ella ja tenia preparats tots els vestits que li havien encarregat, i feien goig... semblaven una exposició d’una boutique de moda, feta per una modista autodidacta, gran persona, gran professional, gran mare...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada