Pàgines

dilluns, 30 de maig del 2016

Una llàgrima viva, un somriure fi...

Veig el jardí esplèndid,
les flors lluen com mai,
hi ha colors, varietat,
esclat definitiu de bellesa,
tot i que sempre he pensat
que la primavera té...
complexe de rosa blanca,
i per això hi ha orquídies
que també son blanques
i s’apunten a la festa de l’esclat.
Avui, un Colom blanc que viu aquí,
s’ha recreat, cofoi i sa, i ha vist...
com la rosada ha fet de les seves,
i ha enfarinat de cel Diví,
la casa on la mare de tots,
l’àvia de tots, la referència,
allà on es cerquen els exemples,
les paus i els amors,
ha sentit un crit de goig del cel,
i s’ha endut la seva ànima,
i nosaltres ens hem quedat...
amb una llàgrima viva,
i amb un somriure fi, de pau i be,
com un darrer regal d’aquí…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada