Fins aquí, la meva reflexió... suposo que no a gust de tots els consumidors, però és la meva. Després, la vida continua. Hem fet bici vorejant la mar fins l'Arrabassada i, després, fins al far petit, uns 32 km, que no està gens malament. Avui no hem passat per cap lloc, no tocava. Demà, en Fernando ens convida a esmorzar a Constantí... es veu que coneix un lloc que fa "virgueries" i anirem a fer-li els honors. Bé, em toca fer el dinar... allò de les bajoques, l'olla exprés i els ous durs. Però... abans una bona dutxa reparadora. És dijous. Dissabte fem la missa de l'any de la meva mare, al cel sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada