Ens ha deixat Didier...

...i, entre les llums del dia de l'amor,

ens envaeix una profunda tristesa,

cruel aterratge de la consternació,

45 anys plens de vida i d'il•lusió per tot.

Ens ha deixat amb un somriure

després d'haver fet un petó a la seva filla

que marxava aplicada a l'escola.

Sembla un traspàs tot dient:

"He viscut profundament, estimant tothom,

i avui, el dia del meu comiat,

us deixo un pom de roses precioses

i un llibre que dóna fe de com s'estima

i de com viu la vida la gent bona i sana".

Et trobarem a faltar, 

per la teva bonhomia i naturalitat,

per fer fàcil i reconfortant la convivència,

per ser, com deia un amic comú, 

el millor veí, família inclosa.

Gràcies per tot, Didier!!

Sobretot per la teva predisposició

 en compartir i ajudar sempre,

regalant la teva habilitat per fer les coses,

i el teu cor proper, senzill,

però sempre ple de bondat i de pau.

A partir d'ara, cada Sant Jordi, i entre les roses llum,

hi haurà un llibre que ens parla d'amor... 

amb traça, seny i foc.