Pàgines

dimecres, 16 de gener del 2013

Santa Estefania

Tenia una companya, professora de La Salle Reus, que es deia així. Va morir amb gairebé 100 anys, després d'una vida dedicada a l'educació dels infants. Era una molt bona lloca (com dirien al meu poble), tenint cura perfecta dels seus alumnes de segon de primària i mantenint una excel•lent relació amb tots els mestres i personal de l'escola. Recordo que dinàvem junts i, a alguns joves, ens pelava les taronges, i jo sempre li deia "Això és una mare!" i rèiem tots una mica. També li agradava tenir el respecte i consideració de tothom, en tenia dret, s'ho havia guanyat en escreix per la seva implicació. Sabia ser mestra. Ser mestre no és tan sol saber, mestre és saber ser-ho. Un plaer, companya!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada