El silenci de les ones, la calma de la pau,
és un silenci que possibilita el silenci més explicit.
Cau la tarda, mitja foscor a la platja buida,
el meu preciós passeig va apreciant…
el cruixir dels meus peus sobre la sorra.
Treu el nas la lluna, alguna gavina fa l'última volada,
d'altres romanen a la corda que amarra alguna barca.
És un silenci amb petites veus,
també, i sobretot, veus interiors, records eterns…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada