Amb el seu somriure habitual

Tinc un cosí amb qui ens portem de mesos, però ell em porta un pam, tant d'alt com d'ample. De petit i a casa seva, veia com la seva mare li feia un parell d'ous amb llonganissa i moltes patates fregides, i jo li comentava a la meva mare, que no em feia gaire cas, però un dia, sense avisar, em va preparar un plat d'allò més atractiu... un parell d'ous, patates i un generós tros de llonganissa, i a mi se'm feia la boca aigua, però quan estava encara no per la meitat del plat, ja no podia més... La mare, amb el seu somriure fi habitual, me'l va retirar i es va posar a esmorzar ella, al meu costat, tan contenta, com si res passés.