Dits

Un dit és cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans... si en sé de coses! Més curiós resulta el nom i l'ús que en fem de l'acabament d'aquestes extremitats superiors:
- Dit gros o polze.
- Índex o dit assenyalador, o apuntador, o saludador, o mestre.
- Dit del mig, dit mitger, o llarg, o del cor, o llépol.
- Dit anular, o de l'anell.
- Dit auricular, o dit petit, o xic, o menut, o menuell, o gorrí.

Dits... Polze, que els emperadors romans utilitzaven per donar vida o mort als gladiadors, tot adreçant-lo mirant al cel o, amb cara sàdica, mirant cap a la pols terra de la mort. Dits per fer el signe de victòria i aprovació definitiva. Dits per mesurar a pams, per tenir-ho tot apamat i com cal. També per mesurar a dits el vi que vols: "dos ditets, que ja en tinc prou" o "un ditet, que no és d'aquí i el trobo aigualit". Dit del mig, que em recorda a l'escola, als alumnes: "Professor, ell m'ha ensenyat el dit del mig"... solies escoltar a l'hora de l'esbarjo, també allò de "M'ha fet banyes" era freqüent. Dit llépol, llaminer, aquell que ens posem a la boca després d'una internada cap al pastís. Dos dits de front, els que cal tenir per mantenir el tipus i allò que t'ha costat. Dits, també als peus, també cinc, tots tocant a terra...