De la nostra parla

• L'amo del carxofar, que no té carxofes i vol manar, com per dir-li a algú que no té dret a posar-hi cullerada.
• Quin caguero! Tant m'hi fa, tant se me'n dóna.
• Era un problema molt claret, que és molt fàcil, molt senzill i entenedor.
• És una bacona, bruta i amb poca solta.
• Bussera a l'anca, que encara és molt jove per fer allò que pretén.
• Quin quadro! En referència a la crua realitat d'alguna situació.
• No saber-ne de la missa la meitat, per a tots aquells que parlen desconeixent el tema.
• És molt bèmbia, probeta... que és molt tova i amb poc esperit, pobreta.
• Ves a pastar fang! Per enviar algú a fer punyetes.
• Mancal o bancal, per anomenar el davantal.
• Et pegaré un copet entre cap i coll com als conills, et desnucaré d'un cop.
• Sempre té un budell buit, sempre té gana.
• Ets un budell, dit a algú en pla molt despectiu, com si fos un abocador, una claveguera.
• És un carnús... al Delta, un carnús és qualsevol animal mort en descomposició que baixa surant pel riu o pel canal i fa referència a tota persona malànima i sense escrúpols.
• Això és peix del cantaire, ho deia la meva àvia referint-se al peix del Cantàbric que considerava que era menys fresc.
• Empalls de la Catxa, dolços com un sucre. Expressió d'un cavero que en portava al Perelló per bescanviar-los per vi.
• De quin pa farem sopes, per expressar tota mena de perills i dubtes.
• Tenir la gràcia al cul com les abelles, quan algú no és gens simpàtic ni divertit a simple vista.
• Ser d'Amposta, per anomenar algú potser una mica finet i diferent.
• Cap salat, li deia la meva mare al seu germà, el meu padrí, potser per la gràcia i el bon gust de les seves pensades.
• Tu vols que lo riu vagi cap amunt, quan algú va sempre contracorrent.
• Cagalló de partera, gran, maco, complet.
• Fer cara de pa sucat amb oli, com a reduït, tot i que amb certa brillantor.
• Mal te caiguin cent llamps, com per llençar una malaurança a algú.
• Digues beta, corre, corre que ta mare es peta, dita popular infantil.
• Digues pedaç, besa'm lo cul de detràs, per empaitar algú i fer gràcia.
• Un plat de recapte o de calent, en referència al nostre típic arròs, col i fesols.
• Cagar-se a la calçonada, tenir por i fer-se enrera.
• Està ple com un ou, que no hi cap res més, atapeït.
• Morros de xona, tenir els llavis semblants als de la vulva.
• De llevant o de ponent, de la figa sigues parent, ja se sap... una dona sempre és una dona... les mares, la Teresa... tot dit "causa locuta est".